Pregària... i compromís

Pregària... i compromís

Et recordo algunes coses que ben segur que ja coneixes, però que mai no s’han d’oblidar en el procés de pregària que cadascú anem fent.

Convé recordar que en tot l’Antic Testament trobem una constant: no separar l’amor de Déu de l’amor al pròxim, que es manifesta en l’atenció a les seves necessitats més primàries.

I no diguem al Nou Testament. Recorda només alguns passatges:


Santa Teresa ho expressa en diversos moments de forma senzilla:


Queda clar, per tant, que la pregària ha de ser font de compromís, un compromís que es tradueix en accions en favor dels altres, especialment dels més pobres i desvalguts. Encara més: si veus que la teva pregària no et porta a implicar-te amb amor en el teu entorn, és que alguna cosa no estàs fent bé.


1. Faig silenci en el meu interior...

2. ...sento que estic en la presència del Pare... Davant d’Ell repasso els “fruits” que estic donant. Ho repasso amb calma, amb agraïment i amb humilitat, tot reconeixent que els meus moments d’unió amb el Senyor en la pregària són l’origen d’aquests “bons fruits”.

3. Faig ressonar en el meu interior algunes paraules de Jesús: “Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res”. I demano al Pare que els meus moments d’intimitat amb Ell em duguin a ser portador/a de la seva Vida a aquells que m’envolten.

4. Finalment, reviso amb sinceritat si puc donar “més fruit”, si he de fer algun pas més en el meu compromís pels altres. Li demano al Pare llum per adonar-me’n i força per ser-hi fidel.