Pregària... i intercessió

Pregària... i intercessió

És molt senzill. Es tracta de tenir presents els altres en la pregària, és a dir, pregar en favor d’altres. Això no és exclusiu d’una classe especial de cristians, sinó que tots hi estem cridats: tots tenim l’Esperit Sant en els nostres cors, i, de la mateixa manera que Ell intercedeix per nosaltres (Romans 8, 26), nosaltres hem d’intercedir els uns pels altres. ¿Com es pot fer?

En el taller de pregària hi ha una sessió en la qual la proposta és precisament fer presents persones concretes. I durant un espai llarg de temps cadascú va repassant persones, les que siguin (¡també aquelles amb qui no tenim massa bon rollo!), per presentar-les davant del Pare, per tal que les beneeixi, que els concedeixi allò que realment necessiten. No cal fer “discursos” (recorda: “el vostre Pare ja sap…”), sinó simplement pronunciar interiorment el seu nom, o portar a la ment la seva imatge. Es pot dir que és un acte de generositat, perquè durant una bona estona estàs pensant en els altres, i no en tu.

Lògicament, no sempre es disposa d’un llarg espai de temps; de la forma que he explicat es pot fer alguna vegada, no cada dia. Però en la teva pregària diària (si tens l’hàbit de fer-la) pots tenir presents persones que t’has trobat, que saps que tenen alguna necessitat, que passen per un mal moment; o aquelles persones amb qui convius habitualment.

¿Serveix d’alguna cosa? Sí; s’hi ha de creure rotundament. Ara bé, jo sempre dic que s’ha de fer sense urgència sense presses, amb calma, amb insistència, dedicant un temps a cada persona (no com un simple “tràmit”), i creient que l’Esperit actua en ella. A més, fent-ho així, també es va polint la teva actitud amb les diferents persones, la teva comprensió i empatia cap a elles; és a dir, tu també en surts “beneficiat”, perquè la pregària pot millorar la teva relació amb elles.

¿I per què no creure que amb la pregària creem una “xarxa invisible” de relació, de fraternitat i de suport mutu? L’Esperit té aquestes coses, oi?

1. Sento que sóc en la presència del Pare...

2. ... i des del silenci interior, li presento persones concretes: que les beneeixi, que els concedeixi allò que realment necessiten. Com dèiem la vegada anterior, Ell ja ho sap … millor que jo.