Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Viure a Fons

 

Material setmanal per a la pregària i la reflexió a partir de l’evangeli de cada diumenge.

 

Veure anteriors

LLEGEIXO LA PARAULA

Jn 6,1-15

En aquell temps, Jesús se n'anà a l'altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s'hi assegué amb els deixebles. S'acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: «On comprarem pa perquè puguin menjar tots?» Ho preguntava per veure què hi deia Felip. Jesús ja sabia què volia fer. Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascú.» Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Aquí hi ha un noi que té cinc pans d'ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?» Jesús digué que fessin seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba, i s'hi assegueren. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia tant com en volien. Quan tothom quedà satisfet digué als deixebles: «Recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé.» Ho recolliren, i de les sobres d'aquells cinc pans d'ordi ompliren dotze coves. Quan la gent s'adonà del prodigi que Jesús havia fet, començà a dir: «Segur que aquest home és el profeta que havia de venir al món.» Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d'ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya.

Jesús “alça els ulls”, “veu la gran gentada”, és a dir, té la iniciativa en mirar les persones i la realitat. I actua en conseqüència amb el que veu. Per altra banda, fa preguntes per provocar la mateixa inquietud que té Ell (“on comprarem...?”). Aquesta inquietud es manifesta en el desig de donar “pa” a la “gentada”, i a cadascú. És un desig del tot gratuït, motivat pel sol fet d’haver vist la gent. Però el pa significa el do de la seva pròpia persona: el gra de blat que cau a terra i mor.... Ell ja “sabia què volia fer”: donar la seva pròpia persona, a través de la mort i resurrecció, per tal que aquella gentada tingués vida.

Ordena que els deixebles “facin seure tothom”. Qui té convidats a casa els fa seure al voltant de la taula: Jesús presideix una comunitat i és l’únic que dóna l’aliment; els apòstols són els qui reuneixen la gent i els acompanyen fins al seu lloc: és la tasca de l’Església.

“Prengué els pans, digué l’acció de gràcies... repartí...”: aquests gestos evoquen l’eucaristia que celebrava la comunitat de Joan, en la qual el Ressuscitat hi continuava alimentant la seva fe. Després ordena que “recullin els bocins”, perquè del compartir sempre en sobra; i tot és important, per petit que sigui, també allò que llençaríem o que menysprearíem. Tot i haver estat molt provats per les tribulacions, sempre pot sobrar alegria per treure de la pobresa tresors de generositat.

Finalment, Jesús “es retirà a la muntanya” perquè no vol que “el facin rei”: a la “muntanya”, és a dir, a l’encontre del Pare, de qui rep la veritable glòria. Jesús només accepta la glòria que li pot donar Déu –en la mort i resurrecció–; no accepta la dels homes, que és una glòria, una reialesa, segons els criteris del poder d’aquest món.

-¿Com va la teva actitud de compartir? Recorda que no es tracta de la quantitat, sinó de la intenció de compartir el poc que es té amb qui no té res?

-¿Trobes en l’eucaristia l’aliment per a la teva fe?¿Jesús és autèntic pa de vida per a tu?

-¿Ets capaç de donar-te sense esperar la “glòria dels homes”? ¿Celebres l’alegria de la teva donació en la intimitat amb el Pare?

Senyor, ens compadim de la gent

els rostres de la qual no coneixem,

rostres que ploren sobre taüts,

rostres que miren a través de barrots,

rostres de nens innocents en perill,

rostres ancians forjats per la paciència.

Allibera’ns de l'orgull d'haver triomfat en la vida,

per tal que ens inclinem

cap a qui ens implora en la seva necessitat.

Allibera’ns de preocupar-nos de nosaltres mateixos,

perquè ens ocupem dels nostres proïsmes,

llunyans i propers.

Desperta la nostra amabilitat,

doblega la nostra repugnància.

Fes-nos fora del petit cercle dels “nostres”,

cap al gran cercle de la humanitat.

Vessa les nostres simpaties i els nostres diners

cap a tota humana necessitat.

En un dia d'hivern, un ancià tremolós va ser conduït davant dels tribunals. Se l’acusava d'haver robat un pa. En ser interrogat, l'home va explicar al jutge que ho havia fet perquè la seva família estava passant gana.

- La llei exigeix que vostè sigui castigat, va declarar el jutge. Li he d’imposar una multa de 50 euros.

Al mateix temps, va ficar la mà a la butxaca i va dir:

- Aquí té els diners per pagar la seva multa. I a més, va prosseguir, imposo una multa de 10 euros a cadascun dels presents en aquesta sala, per viure en una ciutat on un home necessita robar pa per poder sobreviure.

Van passar una safata entre el públic, i el pobre home, totalment sorprès, va abandonar la sala amb 200 euros a la seva butxaca.

Quan seus a menjar,

la meitat dels nens del món

tenen el seu nas pegat a la teva finestra,

amb ulls famolencs,

mirant com menges.

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article