Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Viure a Fons

 

Material setmanal per a la pregària i la reflexió a partir de l’evangeli de cada diumenge.

 

Veure anteriors

LLEGEIXO LA PARAULA

Lc 1,57-66.80

Quan es complí el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentien dir que el Senyor li havia fet aquest favor tan gran, i tots la felicitaven. El dia vuitè es reuniren per circumcidar el nen, i proposaven que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la mare s'hi oposava dient: «No, que s'ha de dir Joan.» Ells li replicaren: «Però si no hi ha ningú de la família que se'n digui!» Llavors feren senyes al pare preguntant-li com volia que es digués. Ell demanà unes tauletes i escriví: «S'ha de dir Joan.» Tots se'n van meravellar. I a l'instant Zacaries recobrà la paraula i beneïa Déu. Un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent en parlava per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia en guardava el record i es preguntava: «Què serà aquest noi?», perquè la mà del Senyor era amb ell. I el noi creixia i s'enfortia en l'Esperit, i va viure al desert fins al dia que es va manifestar a Israel.

Avui l'evangeli ens narra la vocació del primer apòstol de Crist, i no em refereixo a Sant Andreu o a Sant Pere sinó a Sant Joan Baptista, doncs ell també va ser apòstol. Apòstol significa enviat i just això va ser Sant Joan Baptista un enviat que anticipava la vinguda del salvador.

I com tota vocació es va preparar, l'evangeli diu que creixia i el seu esperit s'enfortia i que va viure al desert. M'imagino a un jove que sap la seva missió, que sap el seu camí (com diria Miguel Delibes) i que posa els mitjans per dur-la a terme.
L'exemple del Baptista ens pot servir molt ja que ens adonem de la importància que té seguir Crist. Ell va ser capaç de deixar-ho tot per anar a anticipar la seva arribada. Avui, gràcies a Déu, ens trobem encara amb molts baptistes que anticipen l'arribada de Crist als nostres cors, són aquests joves generosos que escolten la crida de Déu i estan disposats a seguir-la.

Senyor i Déu meu, tu sempre has triat com a instruments a persones humils i dòcils. Per això t'he demanat la humilitat per saber-te reconèixer i respondre a la teva anomenat, perquè seria impossible estimar-te i no comunicar-te als altres, tenir-te i no compartir-. No vull dubtar com Zacaries, ajudeu-me a vèncer el respecte humà i a no tenir por a estar a prop de Tu i ajudar els altres.

A l'espera de l'encontre amb Déu...


Continuo caminant

Jo buscava Déu tota la vida per camins sense compte i per un món sense fi.

Vaig creure veure'l en els cims de les muntanyes, però per quan jo arribava, Ell no estava allí. Vaig creure sentir-lo a la llunyania de les estrelles, però quan m'apropava, Ell ja havia marxat.

Un dia, de cop i volta, em vaig trobar davant un palau enlluernador amb un gran portal sobre el qual hi havia escrit en lletres d'or: "La casa de Déu". Em vaig omplir d'alegria i vaig pujar sense alè els graons que duien a l'entrada.

Però quan havia aixecat ja la mà per trucar a la porta, em va assaltar un dubte i la meva mà va quedar en l'aire sense trucar, vaig pensar: -Si aquesta és en veritat la casa de Déu i em trobo amb Ell, s'acaba tot per a mi; s'acabarà l'alegria de la recerca, el motiu de caminar. Una vegada que trobi a Déu, què faré? I vaig quedar paralitzat sense trucar.

Algú, des de dintre, havia sentit els meus passos i es va escoltar una veu que preguntava: -Qui hi ha?." Jo vaig apretar a córrer cap avall i em vaig allunyar d'aquell lloc amb rapidesa. I vaig anotar el lloc en la meva ment per no tornar a apropar-m'hi.

Continuo caminant, continuo somiant, continuo buscant. No vull detenir-me en cap palau per esplendorós que sigui, en cap imatge per bella que sigui, en cap concepte per perfecte que sigui. Aquell a qui anhela la meva ànima està per sobre de tot i més enllà de tot. Ell és la força del meu caminar, l'alè dels meus pulmons, el motiu de la meva existència. Continuaré vivint l'aventura de caminar, tot esperant la sorpresa eterna."

Rabindranath Tagore


Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article