Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Medito la paraula

Els apòstols demanen al Senyor el do de la fe. També nosaltres, deixebles seguidors de Crist, hem de demanar el do de la fe amb la convicció i l’experiència “que la fe mou muntanyes” o que la fe pot fer que “una morera s’arranqui de soca-rel i es planti al mig del mar”.

Avui ens toca l'apassionant tasca d'aprendre nous camins per obrir-nos al Misteri de Déu, seguint de prop a aquest Jesús que sabia «ensenyar el camí de Déu conforme a la veritat».

Passes d’aquest camí:  El primer, avui com sempre, és reconèixer i acceptar la pròpia finitud. En el fons, la vida em va dient de mil formes que jo no ho sóc tot, no ho puc tot, que no sóc la font del meu ésser ni el seu propietari.  El segon pas és acceptar ésser des d'aquesta Realitat que anomenem «Déu». Acceptar amb confiança aquest Misteri que fonamenta el nostre ésser. En aquesta confiança radical consisteix pròpiament la fe, molt abans que l'individu s'integri en una religió o església determinada.

Aquests passos no es fan amb absoluta seguretat. Hi ha una certesa de fons, però acompanyada de foscor. La fe «passa» a l'interior de l'individu com gràcia i regal del mateix Déu. La persona «sap» que no està sola, i accepta de viure d'aquesta presència fosca però inconfusible de Déu.

La confiança en aquesta Realitat que anomenem «Déu» ho canvia tot. Hi ha moltes coses que
segueixen sense entendre's, però la persona «sap» que la paraula «Déu» amaga un misteri en el que hi ha, el que de veritat desitja el cor humà. L'important és, llavors, «deixar-se
estimar».

Repetir l'oració dels apòstols: «Augmenta’ns la fe» fa un gran bé a les persones que viuen en recerca religiosa.

(J.A.Pagola)


- Amb la meva experiència de fe, poso record i rostre a les moreres que s’han plantat al mig del mar o en les muntanyes que s’han mogut .

- Així mateix sovint busquem “recompenses” a la nostra acció com a creients. A tú també et passa?

- "Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer." En quines ocasions concretes faig el  que he de fer sense cercar recompenses?

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article