En primer lloc, Advent és un temps vinculat al Nadal; ja sabem que és la seva preparació. És una ocasió, per tant, per renovar en nosaltres, deixebles de Jesucrist, la capacitat d’esperar Bones Notícies, d’acollir persones, de deixar-nos transformar per la vinguda de Déu a nosaltres, de viure la joia. La litúrgia ens vol fer viure l’experiència que Aquell que ja va venir continua present i actuant, i vindrà per dur a plenitud el Regne.

Les paraules de Jesús que escoltem avui, l’evangelista Lluc les situa en l’última part del seu evangeli. Són dites en el temple de Jerusalem, i just abans que comenci la Passió. Ens pot semblar que Jesús anuncia calamitats. Però no: el que fa és descriure la realitat, sovint dura, per anunciar, precisament, que Déu hi fa –hi farà– alguna cosa. Ell és el Senyor de la història i el futur és seu. És un evangeli que, enmig d’un món remogut, ens obre a l’esperança. Des del present ens fa mirar el futur de Déu. I ens anima a estar atents al present mateix, perquè Déu ja hi és.

Són unes paraules que d’entrada ens impacten, però en elles trobem bona notícia: “el Fill de l’home venint”, “ el vostre alliberament s’acosta”. Per tant, són motiu de joia.

També hi descobrim novetats respecte dels deixebles, de nosaltres mateixos: Jesús proposa una manera de viure, una vida nova, conseqüència de l’alliberament que s’acosta. Ens qüestiona de què tenim necessitat de ser alliberats. I ens convida a estar alerta, a vetllar, a pregar, perquè arriba el poder humanitzador del Fill de l’home.

-De què necessito ser alliberat/da?

-En què necessito estar alerta, vetllar?

-Com penso concretar el meu “pregar”? ¿Quin serà el contingut de la meva pregària en aquest temps d’Advent?