Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Medito la paraula

En contrast amb l’actitud tancada dels mestres de la llei, que és el que vèiem diumenge passat, Jesús “obre” fronteres i se’n va a territori pagà.

L’evangelista Marc remarca que Jesús prohibeix de revelar la seva identitat o divulgar els fets extraordinaris que ell realitza. Jesús actua així per evitar que el seu messianisme sigui mal entès: Ell no és el Messies guerrer, triomfador i gloriós que molts esperaven, sinó el Messies pobre i humil que ha de passar pel sofriment i per la mort abans de ressuscitar. I Marc ho destaca tant perquè la seva comunitat pot caure –o està caient– en el parany de pensar que Jesús, el Ressuscitat, resol les coses màgicament, i que els qui creuen en Ell ja ho tenen tot solucionat.

De fet, això ha passat moltes vegades en la història de l’Església; i sempre estarem en risc si no mirem de conèixer i estimar Jesús més i més, en la seva encarnació, en el seu camí entre els pobres, en la seva mort i en la seva resurrecció. El mateix Jesús va ser temptat d’això. En definitiva, Marc recorda a la seva comunitat, i ens recorda a nosaltres, que cal assumir la creu, la lluita, l’entrega per amor.

El sord-mut  apareix com a representant de totes aquelles persones que han estat marginades pels mestres de la Llei pel fet de no ser jueus (els anomenats pagans): no se’ls permet escoltar  la Paraula alliberadora, i no poden expressar la seva fe; per tant, són “sords” i “muts”.

Aquest home li és portat a Jesús: els qui han conegut Jesús no poden deixar de presentar-lo a d’altres persones, perquè en rebin el seu Evangeli i així el coneguin i l’estimin.

Jesús “toca” la realitat per poder-hi donar resposta. I, tocant-la, assenyala on hi ha les dificultats que Ell ve a combatre. La seva acció de “tocar” s’ajunta ab l’acció de pregar  (“va alçar els ulls al cel”). I actua, alhora, amb la força de la seva Paraula.

Enmig dels pagans, als quals s’ha obert Ell mateix, pot “obrir” oïdes i boques. Allibera els qui estan lligats. I els posa en disposició d’escoltar la veu de Déu i de ser evangelitzadors. Ell és l’autèntic alliberador, el qui posa benedicció on hi havia maledicció i llibertat on hi havia esclavatge.

-A què m’ha d’obrir Jesús l’oïda? ¿A quines realitats, situacions, estic sord/a?

-Parlo amb llibertat sobre el missatge de Jesús o hi ha alguna cosa que m’impedeix de parlar-ne?

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article