Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Medito la paraula

Veiem aquí com Jesús  decideix “anar al seu poble”. I allà, com havia fet en altres llocs, duu a terme la seva missió evangelitzadora, encara que li resulti dur. Els de Natzaret no accepten Jesús, no hi creuen, i “se n’estranyen”: no poden acceptar la seva persona ni la seva actuació, no poden acceptar que un home “normal” del poble pugui fer i dir el que diu i fa Jesús.

Sobre els “miracles” cal recordar que només són percebuts des de la fe. És a dir, si no hi ha fe no hi ha miracle, perquè no és captat com a tal. Dit d’una altra manera: una curació, per exemple, no és un miracle si el malalt curat no descobreix, gràcies a la fe, que Déu és amb ell i el salva.

Podríem dir que el fet “que no tinguessin fe” lliga Déu de mans, perquè el Regne que es manifesta en Jesús no és un poder que s’imposa sinó que és amor que s’ofereix. El poder d’aquest Déu, que ens estima i dóna vida sense límits, està lligat a la Creu i Resurrecció de Jesucrist.

-¿Sé descobrir i acceptar l’actuació de Déu en la meva vida?

- Puc dedicar avui un moment a això, a veure com Déu es fa present en la meva vida a través de persones diverses - també de persones “normals”, del meu cercle habitual-, i donar-li gràcies.

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article