Quan sigui vell

El dia que sigui vell i ja no sigui el mateix, tingues paciència i comprèn-me. Quan vessi menjar sobre la meva camisa i oblidi com lligar-me les sabates, recorda les hores que he pasta ensenyant-te a fer les mateixes coses.
Si quan converses amb mi, repeteixo i repeteixo les mateixes paraules que saps de sobres com acaba el que t’explico, no m'interrompis i escolta'm. Quan eres petit perquè et dormissis vaig haver de contar-te milers de vegades el mateix conte fins que tancaves els ullets.
Quan estiguem reunits i sense voler faci les meves necessitats, no t'avergonyeixis i comprèn-me que no tinc la culpa d'això, doncs ja no puc controlar-les. Pensa quantes vegades de menut et vaig ajudar i vaig estar pacient al teu costat esperant que acabessis el que estaves fent.
No em renyis perquè no vulgui banyar-me; no em renyis per això. Recorda els moments que et vaig perseguir i els mil pretexts que m’inventava per a fer-te més agradable el bany, el rentar-te el cap. Accepta'm i perdona'm. Ja que sóc el nen ara.
Quan em vegis inútil i ignorant enfront de totes les coses tecnològiques que ja no podré entendre, et suplico que em donis tot el temps que sigui necessari per a no fer-me mal amb el teu somriure burleta. Recorda't que jo vaig ser qui et va ensenyar tantes coses. Menjar, vestir-te i la teva educació per a enfrontar la vida tan bé com ho fas, són producte del meu esforç i perseverança per tu.
Quan en algun moment mentre parlem m'arribi a oblidar que estem parlant, dóna'm tot el temps que sigui necessari fins que jo recordi, i si no puc fer-ho no et burlis del mi; tal vegada no era important el que parlava i em conformi amb que m'escoltis en aquest moment.
Si alguna vegada ja no vull menjar, no m'insisteixis. Se quan dec i quant no dec. També comprèn que amb el temps ja no tinc dents per a mossegar ni gust per a sentir. Quan em fallin les meves cames per estar cansades per a caminar, dóna'm la teva mà tendra per a donar-me suport com ho vaig fer jo quan vas començar a caminar amb les teves febles cames.
Finalment, quan algun dia m'escoltis dir que ja no vull viure i sol vull morir, no t'empipis. Algun dia entendràs que això no té a veure amb el teu afecte o quant jo t'estimo. Tracta de comprendre que ja no visc sinó que sobrevisc, i això no és viure.
Sempre vaig voler el millor per a tu i he preparat els camins que has hagut de recórrer. Pensa llavors que amb el pas que vull donar estaré construint per a tu altra ruta en altre temps, però sempre amb tu.
No et sentis trist o impotent per veure'm com em veus. Dóna'm el teu cor, comprèn-me i dóna'm suport com ho vaig fer quan vas començar a viure. De la mateixa manera com t'he acompanyat en el teu camí et prego que m'acompanyis a acabar el meu. Dóna'm amor i paciència, que et retornaré gratitud i somriures amb l'immens amor que tinc per tu.