Les pedres

Un expert assessor d'empreses en Gestió de Temps va voler sorprendre els assistents a la seva conferència.
Va treure de sota de l'escriptori un flascó gran de boca ampla. El va col·locar sobre la taula, al costat d'una safata amb pedres de la mida d'un puny i va preguntar:
¿Quantes pedres pensen que hi caben en el flascó?.
Després que els assistents feren les seves conjectures, va començar a ficar pedres fins que va omplir el flascó.
Després va preguntar:
Està ple? Tothom el va mirar i va assentir. Llavors va treure de sota la taula una galleda amb grava. Va ficar part de la grava en el flascó i el va moure. Les pedretes van penetrar pels espais que deixaven les pedres grans. L'expert va somriure amb ironia i va repetir:
Està ple?
Aquesta vegada els oients van dubtar: Tal vegada no.
Bé!. I va posar a la taula una galleda amb sorra que va començar a bolcar en el flascó. La sorra es filtrava en els petits amagatalls que deixaven les pedres i la grava.
Està ple? va preguntar de nou.
No!, van exclamar els assistents. Bé, va dir, i va agafar una gerra d'aigua d'un litre que va començar a abocar en el flascó. El flascó encara no sobreeixia.

Bé, què hem demostrat?, va preguntar.
Un alumne va respondre: Que no importa com estigui de plena la teva agenda, si ho intentes, sempre pots fer que hi càpiguen més coses.

No!, va concloure l'expert: El que aquesta lliçó ens ensenya és que si no col·loques les pedres grans primer, mai podràs col·locar-les després.