Estimo la vida

Estimo la vida perquè és i proclamo que és el més gran do que ens va ser donat, perquè va ser la meva possessió primera i serà l'ultima que em serà treta.
Tenint-la en el meu haver he aconseguit infinites experiències, que el valor més petit sobrepassa al valor de tot l'or d'aquest món.
Estimo la vida, senyors, ¡la gaudeixo!
Per la tèbia calor del sol cada matí, per les seves nits tan fredes i de dol que converteixen en miralls la meva finestra.
Estimo la vida perquè cada dia m'omplirà de noves experiències i serà cadascuna d'elles meva i a totes elles l'ànima les ànsia.
Estimo la vida perquè l'he provat i el seu sabor agre - dolç em fascina, i si qualsevol bé amb un mal se m'ha pagat no és necessari que això em deprimeixi.
Estimo la vida doncs ella m'ha ensenyat que no és el bé d'altre que m'eleva, que és més bell estimar que ser estimat No se de ningú que a negar això s'atreveixi.
Estimo la vida amb tots els seus capritxos, amb tota i la seva malícia doncs, si no existís el mal; com podria omplir-me de l'orgull del bé fet?
Estimo la vida, i el que més estimo és l'amor que en ella he trobat, aquest amor que m'ajuda en cada tram a estimar la vida com mai s'ha estimat.
Estimo la vida perquè sóc, i ningú pot evitar el meu sóc d'ahir i ara. L'estimo perquè no fa ni tan sols trenta anys jo no era.
Estimo la vida perquè se que un dia s'apagarà el sol dels meus matins i aleshores sabré perquè servia estimar la vida així, amb tantes ganes.