On és la felicitat?

Al començament dels temps es van reunir diversos dimonis per fer una trapelleria.
Un va proposar: "Hauríem de prendre alguna cosa als homes. El problema és: què els prenem?".
Després de pensar-ho molt, un va dir:
"Ja ho sé! Els prendrem la felicitat. Però l´inconvenient serà on amagar-la perquè no la puguin recuperar...".
Un va opinar:
"Podríem amagar-la al cim de la muntanya més alta".
Però immediatament, un altre va replicar:
"No, recorda que tenen força. Algun cop algú hi pot pujar i trobar-la. Si un la troba, de seguida tots sabran on és...".
Així que un altre va proposar:
"Anem a amagar-la al fons de mar...".
Però tot seguit li van replicar:
"No, recorda que són curiosos. Algun cop algú arribarà a construir un aparell per poder-hi baixar i la podrà trobar...".
I encara un altre va dir.
"Amaguem-la en un planeta ben allunyat de la Terra".
I li van respondre tots:
"No, recorda que són intel•ligents, i qualsevol dia n'hi haurà un que construirà una nau que hi pugui viatjar i descobrir-la. I llavors, tots tindran la felicitat...".
El darrer d'ells era un dimoni que fins aquell moment havia estat en silenci tot escoltant atentament cadascuna de les propostes dels altres. Després de fer-ne una anàlisi de cadascuna, va proposar:
"Crec saber on posar-la perquè realment ningú mai no la trobi".
Tot els altres sorpresos li van dir a cor:
"On?".
El dimoni va respondre:
"L’amagarem dintre d'ells mateixos. Estaran tan ocupats buscant-la per fora, que mai no la trobaran".
Tots van reconèixer que tenia raó i hi van estar d'acord. I, des de llavors, ha estat així: l'home es passa la vida per trobar la felicitat arreu sense adonar-se que la porta amagada dins d'ell mateix.