Camí de Zaad

Un caminant anava camí de Zaad, i va trobar un home que vivia en un poble veí. El caminant, assenyalant una gran extensió de terra, va preguntar a l’home:
- No és aquest el camp de batalla on el rei Ahlam va vèncer els seus enemics?
I l’home va respondre:
- Mai no ha estat camp de batalla. Fa molts anys, sobre aquesta terra, s’aixecava la gran ciutat de Zaad, que després es va incendiar fins que no hi van quedar més que cendres. Però ara és una bona terra.
I el caminant i l’home es van separar. Mig kilòmetre més enllà el caminant va trobar un altra home, i senyalant l’extensió de terra va dir:
- “Així que allà és on, fa molt temps, va existir la ciutat de Zaad.
I l’home va contestar:
Mai no ha existit cap ciutat en aquest camp. El que hi va haver va ser un convent, destruït pels pobles del Sud.
Una mica més enllà, seguint el mateix camí, el caminant va trobar un altre home i, senyalant la plana, va dir:
- És cert que en aquest lloc hi va haver un gran convent?
Però l’home va respondre:
- Mai no hi ha hagut monestirs, per aquí, però segons els nostres pares i els nostres avantpassats, sobre aquest camp hi va caure una vegada un meteorit.
El caminant va continuar el seu camí, admirat en el seu interior. I va trobar un home molt vell i, després de saludar-lo, li digué:
- Senyor, venint per aquest camí m’he trobat amb tres homes dels voltants. Als tres els he preguntat la història d’aquesta terra, i cadascun d’ells m’ha negat el que m’havien dit els anteriors i, a la seva vegada, m’explicava una altra història.
L’ancià va aixecar el cap i va respondre:
- Amic meu, cada un dels tres et van dir la veritat sobre el que va passar; però som molt pocs els qui podem afegir les nostres afirmacions a les afirmacions dels altres i construir així una única veritat.

Gibran Kahlil Gibran
El profeta, el loco y el vagabundo