Cal saber escollir

Jerry era el tipus de persona que sempre estava de bon humor i sempre tènia quelcom positiu que dir. Quan algú li preguntava com li anava, ell responia": Si pogués estar millor, tindria un bessó".
Ell era un gerent únic perquè tènia diverses cambreres que l'havien seguit de restaurant en restaurant. La raó per la qual les cambreres seguien a Jerry era per la seva actitud. Ell era un motivador natural: Si un empleat tènia un mal dia, Jerry estava allí per a dir-li a l'empleat com veure el costat positiu de la situació.
Veure aquest estil realment em va causar curiositat, així que un dia vaig anar a buscar a Jerry i li vaig preguntar: "No ho entenc... no és possible ser una persona positiva tot el temps... com ho fas...
"Jerry va contestar: Cada matí em desperto i em dic a mi mateix, Jerry, tens dos opcions avui: Pots triar estar de bon humor o pots triar estar de mal humor. Trio estar de bon humor. Cada vegada que succeeix quelcom dolent, puc triar entre ser una víctima o aprendre d'això. Trio aprendre d'això. Cada vegada que algú ve a mi per a queixar-se, puc acceptar la seva queixa o puc assenyalar el costat positiu de la vida. Trio el costat positiu de la vida.
" Si... clar... però no és tan fàcil" (vaig protestar).
" Si ho és" va dir Jerry. "Tot en la vida és sobre eleccions. Quan treus tot l'altre, cada situació és una elecció. Tu tries com reacciones a cada situació. Tu tries com la gent afectarà el teu estat d'ànim. Tu tries estar de bon humor o mal humor. En resum: "TU ESCOLLEIXES COM VIURE LA VIDA".
Vaig reflexionar en el que Jerry em va dir. Poc temps després, vaig deixar la indústria de l'hosteleria per a iniciar el meu propi negoci. Vam perdre contacte, però amb freqüència pensava en Jerry quan tènia que fer una elecció en la vida en comptes de reaccionar contra ella.

Diversos anys més tard, vaig saber que Jerry va fer quelcom que mai ha de fer-se en un negoci de restaurant. Deixar la porta de darrere oberta; un matí i va ser assaltat per tres lladres armats. Mentre tractava d'obrir la caixa forta, la seva mà tremolant pel nerviosisme, no encertava la combinació. Els assaltants van sentir pànic i li van disparar. Amb molta sort, Jerry va ser trobat relativament aviat i portat d'emergència a una clínica. Després de 18hs. de cirurgia i setmanes de teràpia intensiva, Jerry va ser donat d'alta inclòs amb fragments de bala en el seu cos.
Em vaig trobar amb Jerry sis mesos després de l'accident i quan li vaig preguntar com estava, em va respondre: "Si pogués estar millor, tindria un bessó".
Al preguntar-li que va passar per la seva ment en el moment de l'assalt.

Va contestar: "El primer que va venir a la meva ment va ser que hauria d'haver tancat amb clau la porta de darrere. Quan estava tirat en el terra vaig recordar que tènia dos opcions: Podia escollir viure o podia escollir morir. Vaig escollir viure"."
No vas sentir por ?.
Jerry continua: "Els metges van ser genials. No deixaven de dir-me que estaria bé. Però quan em van portar al quiròfan i vaig veure les expressions en les cares de metges i infermeres, realment em vaig espantar... podia llegir en els seus ulls: És home mort. Vaig saber llavors que havia de prendre acció..."
"Que vas fer" vaig preguntar.
"Bé... un dels metges em preguntava si era al·lèrgic a quelcom i respirant profund vaig cridar Sí!, a les bales...
Mentre reien els vaig dir: Estic triant viure... opereu-me com si estigues viu, no mort".
Jerry va viure pel saber fer dels metges però sobretot per la seva sorprenent actitud.
Vaig aprendre que cada dia tenim l'elecció de viure plenament. L'actitud, al final, ho és tot.