Si vols fer-te pobre

Si vols fer-te "pobre",
inscriu la pobresa en la teva pròpia carn,
accepta que la teva vida no pot ser viscuda
sinó orientada cap a l'altre!
Desfés-te de tot el que et fa "independent" dels teus semblants.
No aconseguiràs de ser realment alliberat
sinó en la mesura que acceptis la mort
de tot allò que constitueix la carcassa,
la màscara,
l'escorça del teua jo profund.

Però sovint ens aferrem a la nostra funció,
al nostre treball, a la nostra reputació,
al nostre saber, al nostre atractiu…
Més que no a allò que forma
el nucli de la nostra persona!
Només el pobre edifica la seva vida
sobre la roca,
ja no té por ni li fa vergonya
despullar-se de tots els "vestits"
amb que ens solem disfressar!

Només el pobre deixa caure les seves armes
de defensa, de justificació,
per deixar així l'espai lliure
a tota la vitalitat del seu amor.

Només el pobre viu de debò!
Per què tenim sovint tanta pressa?
No deu ser per la por de viure fins al final
l'instant present?

Com és que no volem viure a fons
sinó els moments que ens plauen?

Només el pobre se sap nodrir amb allò que se li dóna;
Només ell és capaç d'apreciar que qualsevol hora,
qualsevol persona és "gratuïtat"!