Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm. Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu. (Mt 25, 35-36.40)

La vida l’anem vivint entre tots i Déu l'omple amb la seva presència. La vida senzilla, però viscuda amb profunditat esdevé Paraula de Déu encarnada, Regne de Déu que creix.

Testimonis

Fets de vida