Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

La història de l'Adams, una noia de Guinea Conakry

-Un capítol de la vida d'una nena guineana-

Dimarts, 16 d'octubre de aquest any que acaba, la nena d'onze anys Adams Gabriel Soumah, de Guinea Conakry, va arribar a l'aeroport de Barcelona per sotmetre's a una intervenció de trasplantament de còrnia a la Clínica Barraquer. Amb ullets cansats, gairebé tancats, els seus cascos de música a les orelles i la seva motxilla a l'esquena, la noia va aparèixer de la mà d'un empleat de l'aeroport a la T1 del Prat, on jo i el meu marit Manolo l'esperavem. A casa, l'Adams s' allotjarà durant el temps que hagi de romandre a la ciutat comtal.


Tot va començar el juny passat, quan un amic missioner de la parella, en Cisco Ubach, salesià resident a Conakry capital, on ell exercia de rector, va escriure a VOLS-Voluntariat Solidari-, una ONG de la família salesiana amb la qual jo col·laboro des de fa alguns anys. En el seu correu, en  Cisco preguntava si des de VOLS es podia fer alguna cosa per tornar-li la vista a una nena de la seva parròquia, gairebé cega, que segons un informe mèdic local necessitava amb urgència un trasplantament de còrnia. Ni "cortos ni perezosos" alguns voluntaris de VOLS, entre ells jo, es van posar a la tasca de buscar "per terra, mar i aire" alguna institució que es pogués fer càrrec de la intervenció.

Vaig tenir la sort de mobilitzar tots els amics i coneguts del meu entorn (i d'entorns aliens) - i vaig obtenir una resposta-una única resposta-, però suficient. A principis de juliol, la  Sonia Valdespino, una de les assistents socials de la Fundació Barraquer-una professional increïble- ens va respondre. Ens sol·licitava l'enviament de l'informe mèdic de la nena i ens informava que la Fundació estudiaria el cas. Això succeïa a finals de juliol i la Sonia Valdespino anunciava les seves vacances, prometent reprendre el procés al seu retorn.

A principis de setembre vàrem reprendre el contacte i la segona setmana comunicava l'acceptació de la intervenció per part de la Fundació. Pocs dies després Adams ja tenia concertada, gràcies a Sonia, la seva primera visita mèdica a la Clínica Barraquer de Barcelona.

El meu marit i jo anàvem a fer-nos càrrec de la petita durant el temps que fes falta . El nostre amic Xec -un altre missioner salesià resident a Conakry on té en marxa un projecte d'il·lusió per a nens i nenes d'un dels barris més pobres de la ciutat- es va encarregar de tota la paperassa a l'ambaixada espanyola (passaport, permís d'estada -per a tres mesos-...), la família de la nena va reunir, amb molt esforç, els diners per al viatge d'anada i tornada .... I el dimarts, 16 d'octubre, l' Adams es va plantar a Barcelona amb la seva motxilla i els seus cascos.

L'endemà, dimecres, 17 d'octubre, Adams, el meu marit i jo vam acudir a la primera visita a la Clínica Barraquer. Després d'examinar els ulls d'Adams, el Dr Álvarez de Toledo, que anava a encarregar-se de l'operació, va dir una cosa que va canviar les expectatives dels tres: "l'operació no és el més complicat, el més delicat és el postoperatori, la nena ha de quedar-se un mínim d'un any. Cal operar d'urgència l'ull esquerre, i si calgués intervenir també del dret, llavors hauria de quedar-se dos anys ".

Allò va canviar en un moment els plans; calia actuar i ràpid: escolarització, traspàs de la pàtria potestat de l'Adams .... i vàrem començar a pensar en diverses possibilitats d'escolarització: Escola francesa? -Adams parla  francès-, però era poc probable que la nena fos acceptada allà ...;El Manolo va tenir una idea brillant: l'Adams participava a Conakry del projecte de l'amic salesià Xec, el millor seria preguntar a algun col·legi salesià: efectivament, el divendres següent Adams acudia a l'escola salesiana de Mataró on va ser rebuda amb "bombo i platillo" pels directors de la comunitat salesiana (Joan) i de l'escola (Silvia) i per un increïble equip de professors, uns professionals de l'ensenyament amb majúscules, veritables mestres educadors, dels de veritat. Dissabte, l'Adams assistia també a l'esplai de la tarda que porten tot un equip de monitors joves molt il·lusionats i tutelats pelJoan.

Anades i vingudes de trucades amb el pare, la mare, la tia de l'Adams. Anades i vingudes de correus amb en Xec, en Cisco i la família. Nova paperassa a Conakry: En Xec va posar en marxa a la família per a la delegació de la pàtria potestat, Javi, un cooperant espanyol a Conakry, portaria els papers en el seu viatge privat a Barcelona. Calia comprar roba d'hivern: la Bego, de VOLS, aconsegueix dues maletes plenes ...

El dia 26 de novembre l'Adams va ser operada del seu ull esquerre. Nosaltres vam estar dia i nit amb ella en una habitació esplèndida, amb una atenció esplèndida (i un dinar esplendid). Van ser cinc dies després dels quals la nena va ser donada d'alta. L'operació havia estat un èxit. Ara només era qüestió de paciència: esperar que la visió de l'ull esquerre fora venint a poc a poc.

Anades i vingudes de trucades, crits d'alegria pel gran èxit de l'operació en el continent africà.

L'Adams està feliç. La seva família també. Ho estan tots els que han contribuït a aquesta meravella.

I tot gràcies a la voluntat, la motivació i la coordinació de tot aquest gran equipàs de persones.

Anna Rossell

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article