Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Missatge del Rector Major als joves del MJS

Missatge del Rector Major al MJS 2011

Estimats joves:

Us saludo i us confio la meva immensa alegria en enviar aquest missatge. Són paraules i sentiments que reuneixo davant el Senyor Jesús, Bon Pastor. Al seu cor misericordiós li demano que il.lumini la vostra ment, encengui el vostre cor i ompli de sentit i dinamisme la vostra vida.

Cada dia us porto al cor i prego incessantment per vosaltres, sí, demano per vosaltres, perquè mantenir-me unit a Crist i lliurar-me totalment a vosaltres és l'orientació profunda de la meva vida. En aquest sentit demano sempre per vosaltres i quan, en visitar les cases salesianes esteses en el món, trobo els vostres rostres, me n'alegro i beneeixo el Senyor. En els vostres ulls lluminosos i alegres llegeixo un gran desig de viure i un somni ocult de fer de la vostra vida quelcom bonic.

Naturalment us plantegeu la pregunta: què fer i com fer-ho? M'inquieta que molts de vosaltres estigueu encara incerts i confusos, i sé molt bé que no espereu per descomptat res de teories i programes. Per respondre a la vostra pregunta, llavors, no puc sinó parlar amb el cor del nostre pare Don Bosco. És ell el que ara us parla a través de mi, és ell que el que pren al seu càrrec la vostra vida present i la futura, perquè us vol feliços en aquesta terra i per sempre.

Voldria fer-vos conèixer, estimats Joves, el que m'ha fet entendre, de manera cada vegada més profunda, el sentit de la meva vida. Això, per a mi, ha sorgit i ha trobat el seu desenvolupament a través de la trobada amb una persona "viva".

Aquesta va ser per a mi, abans que res, la meva mare Margarida. Quan contemplàvem junts un bonic camp de blat madur, ella em deia: «Donem gràcies al Senyor, Joanet. Ell ha estat bo amb nosaltres. Ens ha donat el pa de cada dia ». Després d'haver-li explicat el somni que havia de marcar la meva vida, amb la intuïció que només el cor d'una mare pot descobrir, va exclamar: «Qui sap si no arribaràs a ser sacerdot». Paraules senzilles, que em feien entendre que Déu havia somiat amb mi, que Déu tenia per a mi un somni per realitzar, un designi, un projecte meravellós, una història d'amor que misteriosa i silenciosament anava teixint dins meu: lliurar la meva vida als joves, per a ells i amb ells. Tot això em feia somiar en gran.

La meva mare m'ensenyava el sentit religiós de la vida no només amb paraules, sinó també i sobretot amb els seus exemples, com, quan despertada pels veïns enmig de la nit, per atendre un malalt greu, s'aixecava i posant-se a córrer anava a oferir la seva ajuda. La mateixa prestesa i el mateix amor mostrava al captaire que trucava a la porta, no li negava mai un tros de pa o una sopa calenta. Vaig aprendre d'aquesta manera que no n'hi ha prou amb somiar, sinó que cal pagar un preu perquè els somnis es facin realitat. D'ella vaig aprendre els gestos de la religiositat senzilla, el costum de l'oració, del compliment del deure, del sacrifici. La seva presència amorosa em recordava que la vida és el do més preciós que Déu ens ha fet i que hem de retornar-li carregat de fruits i de bones obres.

Al llarg de la meva vida, sobretot quan havia de prendre decisions importants, vaig trobar a d'altres persones, il.luminades per l'Esperit, que em van ajudar a comprendre que la vida és vocació i compromís de lliurament, i em van guiar en l'escolta de la crida del Senyor i en l'acollida de la missió que Ell em confiava. Aquesta experiència personal em va convèncer amb força de la importància, per als joves, de trobar un ambient on es respiren i es viuen els grans valors humans i cristians, així com la importància de trobar adults segurs, guies espirituals capaços d'encarnar els valors que proclamen, presentant-se com testimonis creïbles i models de vida.

A l'oratori de Valdocco el clima de família que jo havia creat no era el d'un hivernacle càlid, d'un niu, on els tímids i els fredolics poguessin sentir-se a gust sense desprendre's de la seva visió pusil.lànime de la vida. No! Valdocco era un laboratori on s'elaborava cultura vocacional. Jo guiava als meus joves cap a la seva maduració real d'homes i de cristians segons l'Esperit de llibertat de l'evangeli, fent que es convertissin en "persones-per-als-altres". Les vigoroses personalitats crescudes a Valdocco en són la prova: des de Domènec Savio i Miquel Magone fins als pioners missioners: Cagliero, Lasagna, Costamagna, Fagnano, i després Rua, Albera i Rinaldi, els meus primers successors, i tantes altres figures d'alt relleu, sacerdots i salesians coadjutors, religiosos i laics compromesos en la societat i en l'Església. Es respirava un aire vocacional, un desig de fer de la vida un gran regal a l'Església i a la societat. Després de mi molts altres salesians i laics de la Família Salesiana van fer aquesta mateixa experiència a casa seva.

També vosaltres, joves, podeu trobar persones de referència en la família o en l'ambient que us envolta. Hi ha persones magnífiques, riques humanament i capaços de viure i testimoniar una profunda espiritualitat. Podeu mirar-les com a models concrets per a la vostra vida. Són sacerdots, persones consagrades, laics i laiques que viuen amb alegria la plenitud del baptisme. Guiats per l'Esperit i a l'escolta de la Paraula de Déu, han estat capaços de desenvolupar la seva vida cristiana fins a prendre decisions de vida valentes i compromeses. S'han convertit d'aquesta manera en testimonis autèntics de Crist en l'Església i en la societat.

Aquestes persones són, per a vosaltres, una mica com Joan Baptista, testimonis i mediadors de la trobada amb Jesús. El Baptista, en efecte, va assenyalar Jesús de Natzaret als seus deixebles com el que podia satisfer els desitjos més profunds del seu cor, el que podia omplir de sentit i d'alegria la seva vida, ell que era veritablement "el camí, la veritat i la vida ". Els testimonis d'avui, els que trobem en el nostre camí, són "els nostres Joan Baptista". Els que, un cop més, ens assenyalen el Senyor de la Vida!

Passa així que no només el camí dels creients, sinó la vida de cada home es creua en un moment determinat amb la cara i la mirada de Jesús i aquesta trobada pot ser decisiva. Des de la trobada amb Jesús d'aquells primers deixebles fins avui, la invitació ha "conquerit" a molts joves, homes i dones. «Hem trobat el Messies» va testimoniar Andreu al seu germà Simó. «Hem trobat aquell del que van escriure Moisès i els profetes, Jesús de Natzaret», confessarà Felip a Natanael. "Amb qui anirem? Només Tu tens paraules de vida eterna" us dirà Pere. Per a tots va ser, és i serà una trobada que marca tota la vida. Un dels deixebles de Joan arriba a recordar l'instant precís de la trobada amb Jesús: «Eren sobre les quatre de la tarda».

No podeu resignar-vos a viure la vostra vida com si fos un simple cicle biològic (néixer, créixer, reproduir-se i morir), no podeu plantejar la vostra existència com una vida sense energia, anèmica, sense passió pel que fa a Déu i al proïsme . No podeu malgastar la vostra vida rebaixant-vos al paper de consumidors i espectadors. Vosaltres esteu cridats a ser protagonistes en la societat i en l'Església: «Vosaltres sou la sal de la terra i la llum del món», diria Jesús.

La decisió de seguir Jesús de manera radical es juga totalment en l'aposta de poder-se enamorar de Déu i consumir-se per l'home, especialment el més pobre i abandonat.

Sí, estimats joves! "Avui" Déu té necessitat de vosaltres per a "refer" el món. Tot home, tota dona té un somni pel qual viu i del que parla. Jo, mogut per l'Esperit de Jesús, he cultivat sempre i encara avui conreu el meu somni: un gran moviment d'adults i joves que sigui profecia d'aquest nou món. Un món en el qual cada home pugui obtenir justícia. Un món on en el centre hi siguin els "petits", els últims. Un món on les persones siguin entre ells germans i germanes. Aquest nou món pot prendre forma, fer-se real, si seguiu Jesús, si preneu de cor les seves paraules i realitzeu així el somni de Déu.

Tots junts podem donar vida a un gran moviment salesià adreçat a ajudar els joves, sobretot els més pobres i en dificultat, projectant el present i el futur, apuntant a objectius importants per a la renovació de nosaltres mateixos i dels altres, contribuint d'una manera determinant en el canvi del món i de la història. La Família Salesiana vol assumir aquest compromís com una vocació i una missió especials. I vosaltres, estimats joves, en aquesta Família heu de sentir-vos-hi com a casa vostra, sabent que sou l'alegria i el fruit més madur del nostre treball.

En l'Església i en la Família Salesiana hi ha diferents vocacions, però l'obra educadora i evangelitzadora, a la qual estem cridats, aprofundeix sempre les seves arrels en la profunditat i en la tendresa de l'amor de Déu, arriba a nosaltres a través de l'amor del lliurament de Crist i es transmet a la humanitat a través del lliurament total a altres homes i dones. La vocació no és mai una fuita d'una realitat hostil, percebuda com difícil o descoratjadora, ni tampoc una opció que tingui com a primer objectiu l'eficàcia apostòlica, sinó que és més aviat un camí d'amor que porta cap a l'Amor. I de l'experiència fonamental d'un amor que s'ofereix com a únic i exclusiu, brolla una manera nova de veure i afrontar la realitat. El cor purificat per l'entrega a Déu i per l'Esperit Sant, es fa capaç de llegir la bellesa interior de cada criatura i d'estimar desinteressadament. És la misericòrdia mateixa de Déu la que s'apodera del cor humà i cura tot dolor, tota debilitat.

Jo demano per a vosaltres, estimats joves, perquè també avui molts de vosaltres es deixin seduir, fascinar per Déu fins a lliurar-se totalment a Ell. Si us poseu al servei de l'Amor no hi manquen alegries profundes. Són les alegries de la fecunditat que ve de la intimitat amb Déu i de la fatiga de l'obrer que viu només per a la causa del Regne.

Demano també pels meus estimats fills, els Salesians, perquè puguin viure amb alegria i fidelitat la gran aventura de la paternitat espiritual. Que puguin ser els vostres guies competents en la recerca de sentit i en l'elaboració del vostre projecte de vida; germans sincers que es fan companys vostres de viatge i us reparteixin la Paraula de Déu que dóna vida, il·lumina i enrobusteix per al fatigós camí. La Paraula que obre a l'oració i encén el foc secret que portem al cor. Sense aquesta capacitat contemplativa la nostra vida espiritual i apostòlica no es sosté. Sigueu, estimats Salesians, guies lúcids per als que demanen una direcció espiritual i que practiquen la vida sacramental i eclesial, mestres savis i pacients per a qui es lliura a la recerca de la pròpia vocació.

Demano, especialment, que l'Esperit Sant susciti obrers zelosos, creatius, capaços d'anar a la trobada de tots aquests joves que avui no truquen ja a la porta de l'Església. Es tracta de joves que, en el seu camí cap a l'estrella, voldrien trobar els mags més que als escribes de Jerusalem, joves que no ens pregunten encara què cal creure, sinó més aviat què vol dir creure. Per tot això és necessari un veritable canvi de perspectiva pastoral.

Estimats Joves i estimadíssims Salesians, posem sota la mirada materna de Maria la nostra vida com a vocació i la nostra missió educativa. Maria va ser Qui es va fer deixeble del Senyor, en escolta contínua, en el cor i en la vida, de la Paraula de Déu. Va ser Ella la que va respondre a la crida de Déu amb el lliurament total, valent i lliure, de si mateixa: «Heus aquí l'esclava del Senyor». D'Ella, dona nova, mestra de fe i d'estupor, la Família Salesiana aprèn a ser deixeble del Senyor i "Mare", que, en l'amor, engendra i educa els joves a l'entrega generosa de la seva vida per arribar a la plenitud.

Torí, 31 gener 2011

Sac. Joan Bosco

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article