Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Escola de Pregària


Al llarg de la història són múltiples i variades les maneres que persones i grups han fet i fan servir per a pregar. En aquesta secció trobareu l'explicació de diferents tipus de pregària i pautes per a realitzar-les: com fer un Estudi d’evangeli, pregària de contemplació, de lloança..., la Lectio Divina, la Litúrgia de les Hores, la meditació, la revisió de vida...

Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)
Diumenge
XI de durant l’ any_Cicle B_Mc 4,26-34

(A) PREGÀRIA

PREGÀRIA

Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.

(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ

1. LLEGEIX...

Què diu el text?

Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text (Mc 4,26-34)

En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se'n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega.» Deia també: «A què podem comparar el regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra.» Jesús anunciava el regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l'entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.

Comentaris:

L'Evangeli d'avui ens presenta dues paràboles de Jesús: la de la llavor que creix, i la del gra de mostassa. Les dues paràboles poden ser aplicades a la vida de l'Església, com a la vida de l'ànima humana. La vida de l'Església "El Regne de Déu s'assembla a un home que sembra el gra a la terra". Qui és aquest sembrador? "Ni més ni menys que Déu. El Senyor ha volgut comparar-se amb un agricultor. És Ell qui llança la llavor. ¿I quina és aquesta llavor? És Jesucrist, el nostre Senyor. Ell és el gra de blat, que va venir del cel i va caure a la terra. Ell mateix ho va dir: "Si el gra de blat no mor queda sol". El seu misteri pasqual, misteri de mort i de resurrecció és el misteri d'un gra que mor i d'un gra que ressuscita, que brolla, i que va creixent. I on va creixent? Va creixent en l'Església, fruit de la mort de Crist, de la seva sang vessada. Si mirem l'Església el dia en què el Senyor va ascendir als cels, ens espantem per la seva petitesa. Era la primera tija, feble, tremolosa. La vinguda de l'Esperit Sant el dia de Pentecosta va fer que aquest grup reduït tingués el coratge de sortir a la llum pública. I allí van començar les conversions. Els apòstols es van repartir per tot el món, seguint les rutes de l'Imperi Romà, per terra i per mar. Van brollar, llavors, les petites comunitats, plantades també elles sobre la sang dels màrtirs. I així aquesta Església, que vam veure tan petita al Cenacle, es va anar estenent, creixent, de dia i de nit, fins a fer-se immensa. Com diu la paràbola d'avui: La terra va produint la collita ella sola: primer els brins, després les espigues, i finalment el gra. Impressiona com el Senyor escollís un grupet de persones febles per convertir l'Imperi més gran d'aquella època. Diu Sant Pau que Déu va triar els necis del món per confondre els forts. Els apòstols eren humils i petits, pescadors i publicans. Eren la llavor de mostassa que, quan se la sembra, és la més petita, però després creix i arriba a ser el més gran dels llegums.

Això que hem considerat pel que fa a l'Església universal, podem també aplicar-lo a cada un de nosaltres. El dia en què vam ser portats a la pila baptismal, Déu va sembrar la fe en la nostra ànima. La fe és un do de Déu, ve de Déu, el sembrador de la vida divina. Una fe inicial, petita, com el gra de mostassa. Però, a partir del dia, en què vam adquirir l'ús de la raó, aquesta fe va començar a créixer. Perquè la nostra fe té una història, amb els seus alts i els seus baixos. Però si ens mantenim fidels, la nostra fe tendeix a créixer contra vent i marea, fins fer-se un arbre sòlid on nien els ocells. La fe és, doncs, com una llavor en la nostra ànima, comparable a un gra de mostassa. També ho és la paraula de Déu, gràcies a la qual la nostra fe va creixent. El mateix Jesús va comparar la paraula amb una llavor que es fa niu al cor. Aquesta paraula està allà per edificar i implantar noves virtuts, per destruir i arrencar vells vicis. Si la ofeguem amb les nostres preocupacions terrenals, amb el nostre egoisme, amb les nostres deslleialtats, llavors aquesta llavor queda sufocada i mor. En el llibre dels Fets dels Apòstols trobem la bella expressió: "la paraula del Senyor creixia". Així ha de succeir a l'interior de cada un de nosaltres. Feliços els qui escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica

2. MEDITA...

Què em diu Déu a través del text?  Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

  • Com a cristians seria millor que ens veiéssim com grans de mostassa, petits, infantils, humils i confiats.

  • La meva vida és el projecte de Déu. He de deixar lliure Déu perquè treballi en mi. Llavors jo seré una obra d'art de Déu

"No tingueu por”"

“Pare, t'escolto”

3. COMTEMPLA I PREGA...

Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

  • Senyor, la teva paraula avui ve a frenar

les meves ansietats de veure els fruits.

Em faig il·lusions creient que tinc

més interès pel que és teu que tu mateix.

Dóna'm la força evangèlica de sembrar

i esperar, sembrar i deixar tot en les teves

mans, que ets l’autèntic llaurador veritable.

4. ACTUA...

A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

5. COMPARTEIX...

Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

6. DÓNA GRÀCIES...

Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Gràcies, Pare, per el que m'has revelat amb aquesta Paraula,
Ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l'acció de l'Esperit en la meva vida.


Font (comentari i suggeriments): http://www.siervas-seglares.org i evangeli al dia 2018 Ed. CCS

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article