Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Estudi de la Paraula

És l’estudi de Jesucrist en la Paraula de Déu. Estudi que neix del desig i de la necessitat de conèixer Jesús per a donar-lo a conèixer. Ens farà fer l’experiència que Jesucrist ens fa créixer en el seu Amor i avançar en el seu seguiment. 
El fruit i l’eficàcia de l’Estudi d’Evangeli es recull quan es fa amb una certa continuïtat i marcant un cert itinerari dels aspectes de Jesús que volem descobrir, estudiar, aprofundir.

Veure anteriors

Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)
V Diumenge de Quaresma_Cicle B_Mc 14, 1 – 15 47

(A) PREGÀRIA

PREGÀRIA

Senyor,
ensenya'ns a saber escoltar les teves paraules,
ensenya'ns a guardar les teves paraules en el nostre cor;
ensenya'ns a sentir la teva presència viva,
ensenya'ns a compartir amb els germans,
ensenya'ns a escoltar el teu Esperit...

Envia sobre nosaltres l'Esperit Sant:
que ens doni un cor capaç d'escoltar i d'acollir;
que ens concedeixi trobar-te en la Paraula que llegirem;
i que faci que aquesta Paraula es faci vida en les nostres persones.

(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ

1. LLEGEIX...

Què diu el text?

Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text (Mc 14, 1– 15,47)

PASSIÓ DE JESÚS, SEGONS SANT MARC

Pregària de Jesús a Getsemaní

Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als deixebles:

-Seieu aquí mentre jo prego.

Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment, i els digué:

-Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu.

S'avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s'allunyés d'ell aquella hora. Deia:

-Abba, Pare, tot t'és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.

Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere:

-Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.

Se n'anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li.

Va cap a ells per tercera vegada i els diu:

-Dormiu ara i reposeu! Tot s'ha acabat. Ha arribat l'hora: el Fill de l'home és entregat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.

Jesús és detingut

Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L'acompanyava un grup de gent armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya:

-És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.

Tot seguit se li va acostar i li digué:

-Rabí!

I el besà.

Ells s'abraonaren sobre Jesús i el detingueren. Però un dels presents desembeinà l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot. Jesús els digué:

-Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Però és que s'han de complir les Escriptures.

Llavors tots l'abandonaren i fugiren. El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu.

Jesús davant el Sanedrí

Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s'hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati de la casa del gran sacerdot i s'estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc. Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, però no en trobaven cap, perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven. Alguns s'aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusació:

-Nosaltres vam sentir que deia: "Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d'home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d'home."

Però ni així no concordava la seva declaració. Llavors el gran sacerdot va anar cap al mig i preguntà a Jesús:

-¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?

Però ell callava i no va respondre res. Novament, el gran sacerdot l'interrogà i li digué:

-¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït?

Jesús respongué:

-Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel.

Aleshores el gran sacerdot s'esquinçà els vestits tot exclamant:

-Per què necessitem més testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia! Què us en sembla?

Tots van sentenciar que mereixia pena de mort. Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li:

-Fes de profeta!

I els guardes li pegaven bufetades.

Negacions de Pere

Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot i, en veure'l allà escalfant-se, se'l queda mirant i li diu:

-Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús.

Però ell ho negà:

-No sé ni entenc de què parles.

Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar. La criada el va veure i començà a dir una altra vegada als qui eren allí:

-Aquest és un d'ells.

Pere tornà a negar-ho. Poc després els qui eren allí li tornaren a dir:

-És veritat que ets un d'ells: si fins i tot ets galileu!

Però ell es posà a maleir i a jurar dient:

-Jo no conec aquest home de qui parleu!

A l'instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d'allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades.» I va esclatar en plors.

Jesús davant de Pilat

Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de fer lligar Jesús, se'l van endur i l'entregaren a Pilat.

Pilat el va interrogar:

-¿Tu ets el rei dels jueus?

Ell li respongué:

-Tu ho dius.

Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. Llavors Pilat l'interrogà altra vegada:

-¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan!

Però Jesús ja no va respondre res més, i Pilat n'estava sorprès.

Jesús, condemnat a mort

Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. La gent, doncs, va pujar i demanaven a Pilat allò que els solia concedir. Pilat els digué:

-¿Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?

Deia això perquè s'adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. Però els grans sacerdots van incitar la gent perquè demanessin la llibertat de Barrabàs. Pilat els replicà:

-Què voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus?

Ells tornaren a cridar:

-Crucifica'l!

Pilat els deia:

-Però quin mal ha fet?

Ells cridaren encara més fort:

-Crucifica'l!

Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat.

Burles dels soldats

Els soldats se'l van endur a l'interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort.  Llavors el vestiren de porpra, li cenyiren al cap una corona d'espines que havien trenat i l'anaven saludant:

-Salve, rei dels jueus!

Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i s'agenollaven per fer-li homenatge. Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l'endugueren fora per crucificar-lo.

Crucifixió de Jesús

I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d'Alexandre i de Rufus, que venia del camp. Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota -que vol dir «lloc de la Calavera». Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué. Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se'ls als daus, a veure què treia cadascú. Eren les nou del matí quan el crucificaren.

El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.»

Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l'un a la seva dreta i l'altre a la seva esquerra.

Els qui passaven per allí l'injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient:

-Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't a tu mateix i baixa de la creu!

També els grans sacerdots se'n burlaven entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient:

-Ell que va salvar-ne d'altres, a si mateix no es pot salvar! El Messies, el rei d'Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem!

També l'insultaven els qui estaven crucificats amb ell.

Mort de Jesús

Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força:

-Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? -que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?»

En sentir-ho, alguns dels presents deien:

-Mireu com crida Elies.

Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la posà al capdamunt d'una canya i la hi donava perquè begués, dient:

-Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu.

Però Jesús llançà un gran crit i va expirar. Llavors la cortina del santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió, que estava enfront d'ell, quan veié la manera com havia expirat, digué:

-És veritat: aquest home era Fill de Déu.

També hi havia unes dones que s'ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N'hi havia també moltes d'altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.

Sepultura de Jesús

Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòs del dissabte, Josep d'Arimatea, membre distingit del Sanedrí, que esperava també l'arribada del Regne de Déu, va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat es va estranyar que ja fos mort i féu cridar el centurió per preguntar-li si això era cert. Informat pel centurió, va permetre a Josep que s'endugués el cadàver. Josep va comprar un llençol, va baixar Jesús de la creu, l'embolcallà amb el llençol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Després va fer rodolar una pedra davant l'entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.

Comentaris:

El moment de la salvació per a Jesús i per al món arriba amb la seva mort. L'evangelista es limita a referir el fet amb impressionant sobrietat: Llançant un gran crit, va expirar. Es preocupa, però, d’enquadrar entre dos signes apocalíptics i entre dues frases carregades de profunditat i de misteri: l’una és la darrera pregària de Jesús; l'altra, la primera confessió d'un pagà. A les tenebres en ple dia i en tot el país -símbol de la tristesa de tota la creació i de l'abast còsmic d'aquell drama que es desenvolupa en el Gólgota- segueix la pregària turmentada de Jesús, que en l'abisme de la seva solitud se sent abandonat fins i tot de Déu. És un crit de veritable angoixa. Inútil resulta pretendre endolcir, al·legant que són les primeres paraules d'un Salm que acaba en lloança. No obstant això, tot i ser l'expressió de l'experiència més radical del sofriment solitari, el crit no deixa d'expressar alhora el desig d'agafar-se a Déu contra tota experiència, de reivindicar Déu com Déu meu, encara que es mostri com Déu absent.

D'aquesta manera es converteix en un crit que assegura la realitat de Déu per a tots els temps, fins i tot per a aquells en què les dificultats de la vida no permeten aferrar. Si algú s'obre a ell per un instant, no es podrà tancar després als crits del malalt, del famolenc, l'oprimit, del condemnat en el nostre món. A l'estrip del vel del temple -símbol alhora de la seva destrucció irremeiable i de la seva obertura definitiva a tota la gent- segueix la confessió del centurió pagà en contemplar la manera en què mor Jesús. Les seves paraules no són per a l'evangelista un simple comentari d'un testimoni imparcial. Constitueixen el punt d'arribada de tota la seva obra, oferint la resposta completa a l'interrogant fonamental que constantment ha intentat suscitar: Qui és aquest? En el Gòlgota, en el moment de la derrota i del fracàs, després de l'abandó del Pare, en l'instant mateix de la mort, un pagà percep la veritable identitat de Jesús, allò que el defineix en el més íntim del seu ésser: la seva filiació divina. A la mort, per tant, és on es revela completament el misteri de la persona de Jesús.

Les nombroses epifanies secretes al llarg de tot l'evangeli troben aquí el seu punt culminant. El fet que aquesta revelació plena sigui percebuda per un pagà vol dir que amb la mort de Jesús també ells tenen accés al temple amb el vel esquinçat, és a dir, al lloc de la trobada amb Déu, que no serà ja un edifici de pedres, sinó el mateix Jesús. També ells entren a formar part del poble de Déu, caracteritzat no per un culte determinat, sinó per la confessió de Jesús com a Fill de Déu. Amb l'al·lusió a la valenta fidelitat d'unes dones, que com a models perfectes de l'autèntic deixeble contemplen de lluny el que ha passat al Gòlgota (Mc 15, 40-41), l'evangelista ens convida a estendre la mirada ja a un altre lloc. Cal deixar el Gòlgota i centrar tota l'atenció sobre la tomba de Jesús. Entorn d'ella es desenvolupa l'última escena de la història de la passió, una escena que, ratificant la terrible realitat de la mort de Jesús, constitueix la conclusió esperançadora i joiosa del drama del Calvari i del drama presentat al llarg de tot l’evangeli.

2. MEDITA...

Què em diu Déu a través del text?  Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

  • Els seus braços oberts entre el cel i la terra com el signe de salvació per a tothom.

  • Abracem amb Crist la vida nova que Déu farà florir en nosaltres.

"Per la teva mort i resurrecció ens has salvat"

"El meu Déu i el meu tot"

3. COMTEMPLA I PREGA...

Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

Senyor, fes-me com un nen, fes-me petit.

Tot convida a orientar la vida cap amunt, però Tu,

Senyor, vas preferir el camí contrari, ens fas mirar

cap avall, recórrer el camí de l'anorreament.

Senyor, fes-me aprendre dels nens, que en les coses de Fe

moltes vegades són els nostres mestres.

4. ACTUA...

A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

5. COMPARTEIX...

Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

6. DÓNA GRÀCIES...

Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Et donem gràcies, Pare, per aquest moment de pregària,
per tot el que ens has fet arribar amb la teva Paraula.
Que tot el que hem rebut
no quedi inert dins nostre, sinó que creixi
per poder ser transmès als altres.

Font (comentari i suggeriments): http://www.siervas-seglares.org i evangeli al dia 2018 Ed. CCS

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article