Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Estudi de la Paraula

És l’estudi de Jesucrist en la Paraula de Déu. Estudi que neix del desig i de la necessitat de conèixer Jesús per a donar-lo a conèixer. Ens farà fer l’experiència que Jesucrist ens fa créixer en el seu Amor i avançar en el seu seguiment. 
El fruit i l’eficàcia de l’Estudi d’Evangeli es recull quan es fa amb una certa continuïtat i marcant un cert itinerari dels aspectes de Jesús que volem descobrir, estudiar, aprofundir.

Veure anteriors

Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)
XV Diumenge de Durant l'any_Cicle A (Mt 13,1-23)

(A) PREGÀRIA

PREGÀRIA

Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;

creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.

Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,

i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.

Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit

perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill

a través de la Paraula que ara escoltarem.

(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ

1. LLEGEIX...

Què diu el text?

Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text Mt 13,1-23

Aquell dia, Jesús sortí de casa i s’assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d’ell, que pujà a una barca i s’hi assegué. Tota la gent es quedà vora l’aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s’assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti.» [Els deixebles s’acostaren i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?» Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d’ells es compleix aquella profecia d’Isaïes que deia: “Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d’aquest poble s’ha fet insensible, s’ha tornat dur d’orella i s’ha tapat els ulls, no fos cas que si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut.” Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren. »Escolteu, doncs, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador: la llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l’entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors. »La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d’ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la Paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida. »La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dóna fruit. »La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l’han entesa, i per això dóna fruit: o cent, o seixanta, o trenta.»]

Comentaris:

El primer bloc d'aquesta secció (Mt 13, 1-23) formava ja una unitat en l'evangeli de Marc. Les modificacions introduïdes per Mateu tracten d'explicar el fosc text de (Mc 4, 10-12), sobre la funció de les paràboles, i de traçar una línia divisòria entre els que entenen (els deixebles) i els que no entenen (la gent). Per entendre bé la paràbola del sembrador, hem de prescindir de l'explicació que l'acompanya (Mt 13,18-23), ja que aquesta explicació és, com veurem, fruit d'una reflexió posterior. El centre d'interès de la paràbola no està en com és acollida la llavor, sinó en la magnífica collita que produeix la que cau en terra bona. Tenint present que en aquells dies a Palestina una collita del set per u era considerada una bona collita, aquest trenta, seixanta o cent per u, de què parla la paràbola, va haver de resultar exagerat i cridaner als oients de Jesús. És probable que aquesta paràbola fora pronunciada per respondre a les objeccions dels que no veien en Jesús els signes de triomf i força, que esperaven veure en el Messies. Llavors Jesús es dirigeix ​​als seus deixebles i posa davant els seus ulls la grandiosa collita final, dient-los: Ànim! No ens hem de desanimar! Malgrat el fracàs aparent, i de la seva presència oculta, l'arribada del regne és imparable, i el resultat final serà meravellós i incalculable.

En aquest passatge és on Mateu ha modificat més el text de Marc, que era confús, tractant d'aclarir quina és la funció de les paràboles. En realitat aquest text és el resultat d'una llarga reflexió sobre el rebuig de Jesús i el seu missatge per part dels jueus. Marc va relacionar aquest fet amb les paràboles, i va veure-hi un instrument encegador per als que han rebutjat Jesús. Mateu, per la seva banda, desenvolupa aquesta reflexió ampliant la cita d'Isaïes i col·locant aquí algunes paraules de Jesús que Marc i Lluc situen en altres llocs. El passatge s'ha de llegir en el context de la secció precedent (Mt 11 2-12 50), on apareix el rebuig a Jesús. Mateu veu en les paràboles l'ocasió perquè apareguin amb claredat l'acollida i el rebuig de Jesús i el seu missatge. Les paraules de (Mt 13,12): al qui té, li donarà i tindrà de sobres; però al qui no té, fins allò que té li serà pres, mostren que aquestes dues actituds són incompatibles, i que no hi caben solucions intermèdies. Els deixebles encarnen la postura dels que acullen Jesús. Ells comprenen i poden aprofundir en el significat de les paràboles, perquè són la veritable família de Jesús, que fa la voluntat del Pare (Mt 12,48-50); són els senzills, a qui Déu ha revelat els misteris del regne (Mt 13,11; 11-25). Jesús els declara feliços, perquè han sabut obrir els ulls i les orelles, per escoltar el seu missatge i veure en els seus signes l'arribada del Regne de Déu. No obstant això, la gent no entén res, perquè el seu cor no sent, i els seus ulls i les orelles estan tancats. Jesús els parla en paràboles per fer-los comprendre, però és inútil: en ells es compleix la profecia d'Isaïes que anunciava, segons Mateu, aquest rebuig. Jesús explica en privat als deixebles el significat de la paràbola del sembrador (Mt 13,3-9).

En realitat es tracta d'una aplicació d'aquesta paràbola a la situació de l'església posterior. L'accent no està ja en l'èxit final de la sembra, sinó en les diverses actituds amb què s'acull la predicació de l'evangeli. Mateu, subratllant el contrast entre els que no entenen (Mt 13,19) i els que entenen (Mt 13,23), converteix aquesta explicació en una exhortació als cristians de la seva comunitat, perquè l'acollida primera de l'evangeli no sigui ofegada per les dificultats amb què es troben. Tots estan cridats a entendre, és a dir, a conèixer i a posar en pràctica els ensenyaments de Jesús.

2. MEDITA...

Què em diu Déu a través del text?  Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

"El Regne ... està en la "mà oberta del sembrador", aquí està, en la paciència permanent de Déu"

"Feliços els vostres ulls perquè veuen i les vostres orelles perquè senten", Aquesta Benaurança em sobta ... Evangeli dels meus sentits”

• "La teva paraula em dóna vida"

• "Feliços vosaltres"

3. COMTEMPLA I PREGA...

Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

Que la teva paraula, Senyor, faci arrels en el meu cor

i ajudi a millorar el món amb els seus fruits.

4. ACTUA...

A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

5. COMPARTEIX...

Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

6. DÓNA GRÀCIES...

Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Gràcies, Pare, per el que m'has revelat amb aquesta Paraula,

ajudeu-me a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús

i fes-me dòcil a l'acció de l'Esperit en la meva vida.


Font Pregaria: Evangeli al dia 2020 Ed. CCS

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article